Alumnes poc cívics
Institut brut
Per arribar a l'institut, trobes els carrers molt tranquils, molt net. I abans de passar per la porta d’entrada, ja trobes papers d’alumini pel terra, llaunes, sucs, ampolles trencades... Però la cosa no acaba al pati: portes trencades, lavabos amb dibuixos i amb pudor, taules i cadires en mal estat... El nostre institut necessita un mínim d’higiene, estem en una corda molt fina de passar a la brutícia absoluta. Es va fer l’any passat un dissabte, però no es va treure tota la brutícia i al cap de poc es va tornar a les mateixes condicions. Amb les retallades, cada departament ha d'administrar aquests pocs diners perquè la nostra educació funcioni de la millor forma possible, i no perquè es gasti per portes trencades, ni en material en mal estat per culpa nostra. Algun dia sortirem d’aquí, del nostre institut, on hem passat moltes alegries i tristeses. ¿Però no seria més bonic recordar l’INS Badia molt net i cuidat?
Un dia, en Ramon Moix ens va dir el que va dir una persona, però del nom no me’n recordo: La definició de paperera és la següent, objecte metàl·lic envoltat de brutícia. Espero que algun dia no es vegi aquesta definició en el pati del nostre institut.
Marta Martínez 4t ESO
Escric aquesta carta dirigida al senyor director del centre Ins Badia del Vallès per exposar-li la meva queixa sobre la brutícia del pati i de les classes, i sobre les accions incíviques dels alumnes i no alumnes que fan servir les instal·lacions del centre.
Cada vegada, el nostre institut està més brut i aquesta brutícia empitjora la imatge del centre. Tots aquests problemes es podrien solucionar amb una sèrie de mesures de prevenció que crec que serien bastant útils:
• Sancions per les persones que llencin restes d'entrepà, paper de plata, llaunes, ampolles i de més brutícia al terra del pati o de les aules. Per exemple, amb un càstig de netejar una aula o un tros de pati qualsevol dia a la tarda.
• Vigilar el centre amb càmeres els caps de setmana i les hores no lectives, perquè no embrutin el centre gent de fora i no facin malbé el material i les diferents instal·lacions.
Aquestes són dues mesures que podrien funcionar correctament i que tot aquest problema millorés, perquè tant alumnes com professors puguin treballar millor en un institut net.
Iván Vázquez Román, 4rt A
Volia donar la meva opinió sobre la brutícia que hi ha al pati de l’escola. Sabem que és difícil mantenir el pati sense cap tipus d’escombraries llençades a terra, però hauríem de conscienciar, almenys els alumnes més grans, que han de donar exemple de responsabilitat i netedat, ja que tothom sap que els nens de primer i segon es fixen en el que fan els més grans. Si veuen que aquests es preocupen i llencen els papers a la paperera, ells també ho faran. Em sembla una bona idea això de donar l’opció als alumnes de venir netejar el pati a canvi d’una recompensa, com pujar un punt a qualsevol assignatura, encara que no veig bé que hagin d’obligar a alguns alumnes que potser ells no han embrutat res, a netejar. Si el conservéssim net, potser ja no llençaríem tantes escombraries perquè quan està tot brut és igual llençar encara més papers perquè es dissimula, en canvi quan tot està net, fa una mica de cosa llençar un paper.
Jo crec que junts ho aconseguirem, però necessitem la col·laboració de tothom!
Laura Domínguez
Avui en dia, els alumnes dels instituts s’han tornat molt incívics, ja que llencen totes les escombraries al terra. Ara, cada cop que sortim al pati, el trobem ple de brutícia però no li donem importància perquè estem acostumats a veure’l així.
En el nostre institut, sortir al pati és trobar-te el terra ple de vidres, papers dels entrepans, brics de sucs o llaunes. Sovint, prenem la decisió més fàcil, donar-li la culpa a la gent de la neteja. Alguna vegada, els alumnes hem sortit per netejar, però és impossible que quedi net del tot i al cap de dos dies, ja torna a estar igual, o encara més brut.
El pati, al cap i a la fi, és un espai nostre, on tots podem descansar una estona de les classes, estar amb els amics, jugar a futbol... i per això, podríem cuidar-lo una mica més. No és tan difícil aixecar-te per tirar les escombraries dins una paperera, i si tots col·laborem, podríem gaudir del nostre temps lliure en un espai net i, per tant, estar més a gust.
Així doncs, per què no respectaem una mica més el nostre entorn? Perquè no en tenim cura? Segur que si cadascú posa el seu granet de sorra ho podem aconseguir!
Noelia Gonzalez
Substitucions al cap de tres setmanes
Amb les retallades que s’han fet en aquest últim any, una de les coses que estem patint als instituts públics és que no es cobreixi una baixa fins al cap de 3 setmanes.
Quan falta un professor a classe, de vegades no en tenim un altre de guàrdia, ja que una de les conseqüències d’aquestes retallades, implica una reducció de personal entre el professorat. Fins ara, ens han enviat al pati, o hem estat tancats a la classe. Pocs dies enrere ens han enviat una carta amb la qual teníem el permís de marxar de l’institut a les últimes i primeres hores si no hi havia professor de guàrdia, sota el consentiment dels pares, és clar. L'endemà ja estaven totes les cartes signades. I em pregunto si hem fet bé. Hauríem de preocupar-nos, ja que els de la pública sortirem perjudicats havent perdut tantes classes. Per una altra banda, però, estem sense fer res quan no ve un professor de guàrdia i aquella hora no és gens profitosa.
Per tant, què és millor? Què s’hauria de fer? El que està clar és que juguen amb nosaltres i estan deteriorant l’ensenyament públic.
Daniel Cuadrado García, 4rt C
“Feu feina o us en poso jo” o amb una mica de sort “Tots al pati” són frases que cada dia es tornen més típiques a les aules de les escoles públiques.
Això passa quan el professor no ha vingut, o bé perquè està malalt, o bé perquè te una reunió, el cas és que no ha pogut venir. La nova normativa, que diu que un professor no tindrà el seu respectiu substitut fins que no hagin passat 15 dies des de la seva baixa, és una bogeria. És una manera de tractar l’alumnat com uns titelles, si hi ha professor podeu aprendre, però si el teu professor té grip, vés al pati una estona, ja que no hi ha suficients profes de guàrdia per cobrir tots els absents, i en el cas que tinguis sort pots quedar-te a classe avançant deures, però és el que dic, has de ser afortunat, no tots els dies hi ha suficients profes de guàrdia.
Tots som conscients que, per perdre una hora de classe no passarà res, però una rere una altra ajuden a perdre la continuïtat del tema tractat, hores perdudes, hores d’alumnes asseguts al banc del pati o a la cadira de classe (com ja he dit, si tens sort) veient com a poc a poc tenen menys drets, com a poc a poc perden el dret a la seva única obligació, aprendre per en un futur ser persones veritablement lliures.
Núria Pacheco
Amb la crisi, el sector de l’educació ha quedat molt tocat per les diferents retallades fetes en l’ensenyament públic. Últimament s’ha canviat la llei, i ara les substitucions del professor quan està malalt o per diferents situacions no pot anar a l’institut en un llarg període de temps, es faran en un temps determinat, que han de ser 15 dies laborables (3 setmanes) per cobrir la suplència.
Personalment, l’única cosa que estan fent es jugar amb el nostre futur com si fos un ninot, quan nosaltres tenim dret de tenir un professor a cada classe, i no ens hem de perdre 3 setmanes de classe, i menys a l’equador del curs de 4t de l’ESO. Això no ho permetrem i farem tot el possible perquè aquestes situacions s’acabin.
Toni López
Retallades
Aquest any, està fent-se molt normal escoltar la paraula “retallades” a tot arreu, però el que moltes persones no saben què són les retallades, en realitat, ni les conseqüències que comporten. Les retallades fan que moltes persones es quedin sense feina, o que cobrin menys sou, ja que el que més estan retallant és l’educació i la sanitat. A les escoles i instituts, els professors tenen més hores, amb més alumnes i en llocs reduïts, per exemple, un professor pot estar fent una classe amb més de 30 alumnes a una aula, i amb moltes més hores de treball, i cobrant menys, a part de retirar-li la paga extra de Nadal. En comptes de retallar els diners utilitzats en activitats esportives, culturals o lúdiques, el país retalla en sanitat i educació, i això fa que els nois del futur creixin sense molta cultura, ja que és més difícil fer classe en aquestes condicions. La gent ha de pagar per ser atès al metge i mentrestant, polítics i futbolistes amb un sou excessiu.
Marta Ruiz, 4tºA.
Estimat lector o lectora:
Avui faig aquesta carta per reivindicar un tema que ens afecta a estudiants ja siguin més petits o més grans, això no importa,em vull adreçar a tothom. El tema és que totes aquestes retallades ens fan baixar la qualitat de l’ensenyament públic. Si hi ha el professor, tot va bé i perfecte; però si per causes de malaltia o alguna altra cosa ha d’agafar la baixa, tenim la increïble espera de 3 setmanes. Això penso que és inacceptable.
La pèrdua de 3 setmanes, a algú li pot semblar bo com unes “mini-vacances” d’unes 3 hores setmanals, però a l’estudiant que l’interessa, és tenir una pèrdua de 3 classes per setmana fins que vingui un professor substitut. Ningú no pensa en el temari perdut que haurem de fer de pressa i corrent?
És clar, després, quan torna el professor de la seva baixa, has de reenganxar el temari, cosa que és igual a més pèrdua d’hores. Amb aquestes coses no m’estranya que estiguem a la cua de l’ensenyament europeu.
Any 2015, nova llei: professors, prohibit posar-se malalts!
Raúl Gómez Gallego.
Com ja s'ha pogut veure, l’economia del país està molt malament per la mala funció de l’Estat. Els polítics no han tingut una millor idea que retallar d’on no s’ha de fer: l’educació i la sanitat.
Jo voldria parlar més de l’educació, ja que és la que més afecta els joves en el seu futur. És indignant que les matrícules i el material tinguin un preu tan elevat, perquè hi ha famílies a qui els costa arribar a finals de mes i no tenen els recursos per poder escolaritzar els fills o pagar matricules universitàries; mentre que els polítics cobren uns sous massa elevats i disposen de tots el privilegis.
Les matricules universitàries cada vegada són més elevades, cada vegada hi ha menys beques, cada vegada pugen més les taxes i cada vegada els sous són més baixos. De debò que anem pel bon camí?
Victoria Casu